Voluntaris per prendre decisions

Descarregar Pdf

Quan prenem decisions s’activa una part del cervell denominada escorça frontal, situada al front. I les decisions sempre estan influïdes per molts factors, que provoquen respostes diferents i, per tant, activacions de diferents àrees d’aquesta zona cerebral.

Aquesta relació és precisament el que analitza el grup d’investigació en Neurocognició, psicobiologia de la personalitat i genètica de la conducta de l’Institut d’Investigació Biomèdica IRBLleida, liderat per Anton Aluja. Per fer-ho, busca voluntaris, homes i dones majors de vint-i-cinc anys, que vulguin participar en un estudi científic en el qual hauran d’efectuar, de manera individual, tasques durant al voltant d’una hora en un ordinador que impliquin prendre decisions mentre es registra la seua activitat cerebral frontal a través de setze elèctrodes connectats al front.

 

Thank you for watching

Per exemple, jugar a un joc de cartes i decidir en funció de les pèrdues o els guanys, o conduir de forma simulada per una ciutat i decidir si consideren perilloses situacions amb què es troben, com que aparegui un ciclista de sobte.

L’investigador va apuntar que els sensors mesuren el consum d’oxigen i hemoglobina durant les tasca de memòria o presa de decisions durant les tasques d’ordinador. “Veiem una coloració diferent del cervell que es converteix en variables numèriques per quantificar-les estadísticament”, va destacar.

Els participants hauran d’omplir també un test de personalitat online, però no cal que ho facin el mateix dia. Rebran un incentiu de 25 euros com a agraïment, sempre que no estiguin en nòmina de la UdL.

Els interessats poden trucar al telèfon 973 702 498 de dilluns a dijous de 9.00 a 13.00 i de 14.00 a 17.00, o omplint un formulari a la pàgina web http://recerca-petra.udl.cat/tests/intro.ph..

“Tots prenem decisions contínuament, des que ens aixequem fins que ens n’anem a dormir. La manera de prendre-les depèn de diverses circumstàncies, i el procés se centralitza a l’escorça frontal, al front, que controla les funcions executives, la memòria de treball, la impulsivitat i actes conscients”, va explicar Aluja.

Va assenyalar que algunes circumstàncies són individuals, com la manera de ser de cada persona. Per exemple, si és impulsiva pren decisions precipitades i amb més possibilitat d’errors, va indicar.

Va detallar que també analitzen específicament la resposta en persones altament impulsives, com per exemple addictes al joc o a substàncies, en col·laboració amb l’hospital Santa Maria i altres entitats. .

D’aquesta manera, estudien la resposta cerebral de diferents perfils de persones.

Un llibre d'un professor de la UdL recull 40 anys de recerca sobre els escacs

Publicat a Cambridge University Press, l'editorial més antiga del món

Descarregar Pdf
Chess and individual differences és el títol del llibre on el professor de la Facultat d'Educacó, Psicologia i Treball Social de la Universitat de Lleida (UdL), Àngel Blanch, recull els principals resultats de les investigacions sobre escacs que s'han fet els darrers 40 anys des de la psicologia diferencial, que estudia els trets i els patrons de comportament de grups i individus. 
 
Publicat a Cambridge University Press, l'editorial més antiga del món -data de 1534-, el volum agrupa els resultats d'aquestes recerques en diverses àrees: psicologia cognitiva, psicofisiologia, intel·ligència, personalitat, expertesa, diferències de sexe, i l'aplicació dels escacs en l'empresa, la salut, i l'educació. El llibre també inclou conclusions de treballs realitzats per Blanch des del 2014 i publicats en revistes científiques com ara Personality and Individual Differences, Intelligence, o Psychology of Sport and Exercise.
 
Entre aquests resultats, cal remarcar "que existeix una correlació positiva relativament robusta entre aptituds cognitives de contingut numèric i viso-espacial i el nivell d'habilitat, particularment en escaquistes més joves", explica Blanch, membre del grup de recerca de la UdL de Neurocognició, Psicobiologia de la Personalitat i Genètica de la Conducta i director de la càtedra Escacs, Educació, i Desenvolupament Cognitiu de la UdL.
 
També que la importància de la pràctica i de l'estudi per millorar en el joc és limitada, ja que el talent natural hi intervé en gran mesura, sobretot en els nivells més alts. Per exemple, en nivells de molta expertesa, la pràctica explicaria només un 50% de la millora.

Una tercera conclusió té a veure amb la gran disparitat en la participació en els escacs de homes i dones, deguda a la interacció de factors biològics i culturals. Malgrat que homes i dones tenen unes capacitats equivalents per jugar als escacs a nivells molt elevats, les dones tendeixen a manifestar un menor interès, tant en edats molt joves com a l'hora de persistir en el joc al llarg dels anys.

"Els escacs són un model vàlid i útil per abordar preguntes d'interès extrapolables a d'altres camps que impliquen activitat intel·lectual intensa: quines són les característiques dels cervells més eficients, el paper que tenen els trets d'intel·ligència i personalitat i la seua interacció, quina és la magnitud de l'efecte de la pràctica, els factors que determinen la major presència d'homes que de dones en alguns camps, o quin és l'impacte dels programes d'intervenció a l'escola", explica Blanch. Aquest llibre ens mostra el que se sap, i també el que encara es desconeix, sobre la psicologia dels escacs des d'una perspectiva de les diferencies individuals, conclou.

Històric de notícies

Mostrant del 1 al 4 de 6 recursos